

Orient mitja i tot el que tinga a veure amb aquesta ancestral cultura fa temps que em tenen presa d'una captivadora admiració.
I la Belly dance no podia ser menys. Sabeu d'on ve el nom de "belly dance"??els iniciats en l'anglès, saben que la traducció de belly es ventre, però el nom que rep aquest ball, el de "dansa del ventre" es deu a una curiosa confusió. Quan els anglesos arribaren a Egipte i foren testimonis del bell art de la dansa -fins l'època otomana fou un secret i sols les gitanes saguassis ballaven per al públic- preguntaren als egpipcis què coi de ball era eixe que practicaven les dones. Ells contestaven que era "baladi", el nom original del ball i que significa "poble", es a dir "el ball del poble" i ells entengueren "belly", la dansa del melic, i més eufemisticament, la dansa del ventre.
Amb aquest malentés la belly dance ha arribat fins als nostres dies, i Hollywood es va encarregar de decorar-la amb or i pedres de cristall, de treure de sobre de les ballarines les groses i llargues túniques pròpies del país, tan poc evocadores, i canviar-les per gases curtes i transparents. De tapar-ne el verdader sentit d'aquesta dansa, enfocada a la maternitat i a la força de la dona, per tal de vendre-la com quelcom per fer embogir al sexe masculí, i va tenir cura d'amagar el sabre i el bastó, eines enfocades a mostrar a una femella forta. Ara per ara, entre els nubis -i en especial entre els mascles- encara es practica la dansa del bastó, així com en pobles d'Afganistan, però poques dones s'atreveixen a lluir-lo i la belly dance, en el millors dels casos, queda reduïda, a l'Orient mitjà i a països de l'Àfrica del sud, a l'àmbit de les bodes ballant-se solament en preséncia de les familiars i convidades. La resta és pur espectàcle.































