Soc mediterrània, no ho puc negar. Soc de mar i de salitre, de platja i de sol, de pell que no es socarra llevat quan el mal ve d'Almansa. El meu Mediterrani per a mi és més que un mar, però la mar ho és tot.
Com en qualsevol parella, la mar i jo hem tingut les nostres disputes i les nostres reconciliacions; l'estime. L'estime a l'estiu quan em refresca i l'estime a l'hivern, quan ella tan magnífica escolta les meues pregaries o se'n beu les meues llàgrimes.
La mar i jo ens hem tornat a trobar; com en el millor somni l'he trobada turquesa i calmada, l'he trobada al darrrere d'una muntanya i l'he trobada en una cala d'arenes blanques e inmaculades. L'he trobada a Khasab i m'ha rebut farcida de vida, taurons, cavallets de mar, dofins i estranys vaixells que penetraven en ella. Allà on s'acaba el món, comença Khasab.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada