De ben xicoteta vaig estar un cop a Milàn. Es tractava d'un llarg viatge amb bus que van organitzar les monges del col·legi. Amb onze anys no es pot demanar massa i pot ser tenia una vaga idea del que anava a trobar.
Milàn passarà de nou sense pena ni glòria a l'àlbum de records que poc a poc s'esborren. Poca cosa a dir sobre la ciutat llombarda; que fa fred, que neva a l'hivern i que llevat d'una experiència sobre la glaçada terrassa del Duomo i una escapada a la galeria Victorio Emanuelle, res més es pot destacar d'aquesta ciutat gris.
Els/les amants de Gucci, Versace o Armani no crec que estiguin d'acord, però en fi, el viatjar te aquestes cosses, uns es tornen bojos per un indret i altres passem per ell sense pena ni glòria.
Milàn passarà de nou sense pena ni glòria a l'àlbum de records que poc a poc s'esborren. Poca cosa a dir sobre la ciutat llombarda; que fa fred, que neva a l'hivern i que llevat d'una experiència sobre la glaçada terrassa del Duomo i una escapada a la galeria Victorio Emanuelle, res més es pot destacar d'aquesta ciutat gris.
Els/les amants de Gucci, Versace o Armani no crec que estiguin d'acord, però en fi, el viatjar te aquestes cosses, uns es tornen bojos per un indret i altres passem per ell sense pena ni glòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada