Fa un grapat d'anys existia un país que era lloc de trobada de cultures; Shiraz era la ciutat del vi i de les dones, de jardins i d'alegria...i Ispahan era bressol del món civilitzat. Molt abans de tot això, Alejandro Magno ja rendia tribut davant la tomba de Ciro, en Pasagarde, malgrat despres fora també l'autor de la cremà de Persepolis.
Ara, d'eixe món pel que transcorria la ruta de la seda, d'eixe món que despertava la curiositat de grans viatgers com ara Marco Polo, ben poc queda...un grapat de Caravensarails en runes i dispersos, llevat d'honroses execepcions, i uns bassars ben restaurats on encara es pot sentir l'alè de les caravannes que abans l'abastien.
I es que el poder dels Pahlevi primer i de la República Islàmica d'Iran després, han maltractat un poble que l'únic defecte que té es comptar amb l'or negre que assola el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada