HE QUEDAT

Hauria de moure, he quedat, amb els amics, la fita seria ineludible, he quedat, fa deu anys que varem quedar davant d’una església a Estocolm, però no hi puc anar.

Aleshores, fa deu anys, érem amics inseparables, més que família, érem la familj, tot el que tenia i tot el que apreciava en aquell racó de la gèlida Suècia. Va ser acomiadar-nos un estiu i començar a ser adult; treball, parella i desprès família i la vida ens ha donat molt tombs, però encara som amics.

Com a tot arreu, hem perdut membres pel camí, i també n’hem recollit, agregats els quals han segut ben rebuts a casa nostra, però els veritables amics continuen tenint un bon lloc al meu cor.

Me’n vaig, he quedat amb la familj a la porta de la Kyrka d’Estocolm, ho assec, he quedat amb ells i pense acudir, deixeu-me per unes hores que torne virtualment a la vida d’Erasmus, perquè he quedat amb els meus i ells també acudiran.

QATAR

Em pense que trigaré molts anys en trobar altre país així. Qatar és inimaginable i sobretot inigualable. Alguns viatgers diuen de Doha que és tan sols una burda copia de Dubai, altres són més escèptics i afirmen que simplement, no hi ha que veure en Doha, per a mi, una ciutat i un estat únics al planeta. Mai fins ara havia vist un avió volant per sota la grua d’un gratacel en construcció, mai un museu modern tan perfecte com el de les Arts Islàmiques de Doha, mai un basar tan ben conservat com Souq Waquif i mai un desert que s’enfonsa dins la mar com el de Khor Al-Udaid.

I amb tot, una barreja de gent venint i tornant per la Corniche, carregats amb bosses del City Center i hamers abandonats perquè se’ls ha punxat la roda. Qatar, un país al que prompte ningú gosarà fer-li ombra.

ISFAHAN

Des que Isfahan era el centre cultural del món ha plogut molt...ara per ara, la ciutat seguis distingint-se de les seues veïnes i és la favorita dels irànics per tot el que aquesta gran ciutat oferta. Ens podem imaginar fa un bon grapat d’anys com era Isfahan, com ens podíem haver reflectit en els miralls de palau, quina vista tenia el sultà de la plaça quan aguaitava des de la terrassa i quines meravelles es vendrien al basar abans d’arribar a indrets més llunyans en la ruta de la seda. Molta imaginació és el que cal per tal de veure Isfahan amb els ulls de Marco Polo, però d’imaginació n’estem servits tots aquells que viatgem a Persia.

YAZD

Yazd és el primer poble de Iran, a Yazd qualsevol es benvingut i la bellesa d’aquesta petita ciutat no deixa ningú indiferent. Les seues torres de vent, les seues mesquites accessibles i el fervor dels fidels Zaratustra fan de Yazd un indret per al descans i un lloc per tornar. La petita Yazd de fang i adob no enveja les seves germanes ni te motius per a fer-ho.