Saint Chely du Tarn és un poble molt menut que es perd en la immensitat de la gran muntanya verda que l’envolta.
Saint Chely du Tarn és la llar de la pau, un poble per a no fer res més que mirar i envair-se de l’oxigen que acomiaden els grans avets del voltant. I allí férem cap, quasi sense esperar-ho, un estiu de fa tres anys.
Per arribar-hi, preneu nota: cal acostar-se primer a la Costa Brava, i gaudir un dia o dos de les seves aigües fredes, cal després pujar amunt a munt cap a Beziers, per tal de parar al bell mig de la plaça i gaudir de les amanides que solament els francesos saben com decorar. I un cop, si seguiu amunt, i diviseu un pont que toca els núvols, el pont de Milleu, el més alt del món, ja gairebé estareu a la Lozere.
Saint Enimie, la Malaine... tots ells pobles de faula que mai hauríeu imaginat. I entre ells, el bell castell de La Caze que el riu Jonte acarona dia rere dia. La Loziere, eixa gran desconeguda francesa amb la qual tots hem somiat algun cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada