Tot plegat vinc de La Rioja. Un altre cop hem tornat a aquestes terres hospitalàries perquè teníem quelcom que celebrar. I per tal de fer festa, hem anat fins a La Rioja, terra de bons vins i millors caldos.
Com sempre, que ja són tres anys de seguir aquesta ruta, malgrat el centenar quilòmetres de distància no hem pogut deixar de passar per un dels llocs de la península més recomanables sota el meu criteri; La Guardia. Aquest petit poblet conjumina en poca extensió tot el millor que hi ha de La Rioja i del País Basc, tal volta, perquè són gent intel·ligent, que conserven la denominació d’origen Rioja (Rioja Alta, concretament) i la bona costum dels bascos quan es tracta de donar-li a la mandíbula i del bon menjar.
La Rioja Alta, que pertany a Araba, encapçalada per Haro, La Guardia, La Bastida, El Ciego i un bon grapat de pobles més, fan que fins i tot les pedres de les seves antigues esglésies oloren a ví, a fred de desembre, a verema, i conviden a gaudir del paisatge tot regat de conreu vinícola. Castells deserts, bodegues de disseny, bodegues d’antany...tot i més cap en tan poc espai; i alguns noms com Muga o Marques de Riscal, sonen a celebració, a rencontre, a bons moments davant d’una taula i una ampolla compartida.
Ho hem celebrat i hem tornat, i malgrat em promet jo sola que he d’ampliar els horitzons, no descarte que quan tinga quelcom que celebrar, no tornaré a la Rioja Alta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada